diumenge, 18 de juliol de 2010

Pujada a Pipa


Veient que el temps estava prou rebolicat, i que pareixia que anava a ploure fins i tot, ens vam dirigir cap a Pipa com sempre pel tallafocs. Un calvari per a nosaltres, encara que, com altres voltes hem pujat sense molts problemes. Al arribar allí, per a la nostra sorpresa estàvem envoltats d’un mar de núvols i nosaltres al mig a mode de illa deserta. Poc a poc el temps empitjorava, encara que nosaltres ho estàvem desitjant per a no patir calor. Pareixia que anava a caure el diluvi universal, però, per a la nostra sorpresa poc a poc va començar a escampar i cap a la una del mig dia, el Sol ja apretava de valent i així va seguir durant tot el nostre camí de tornada al poble. Va valdre la pena, per el paisatge que t’envolta i per les vistes que des d´allí pots distrutar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada