dimarts, 25 de març de 2014

L’ús de l’aigua en l`àmbit domèstic al nostre poble.

Un dels usos més importants de l’aigua al llarg de la història, ha estat l’ús de l’aigua en l’àmbit domèstic ja que a part de complir la funció per a la qual estava destinada una determinada construcció, també tenia sobretot en el cas de “l´escuraor” i del “llavaor” una gran funció social ja que en aquests dos espais era on la dona podia conversar amb total llibertat i es trobava lliure de la pressió social del moment. On es podia mostrar com era en realitat.
El llavador d’Alfondeguilla antigament era una construcció molt més gran. Fins a l’any 1978 va ser un safareig descobert, i la seva estructura era contínua i donava la volta per tot l'espai del safareig. En aquest any i degut a la construcció del consultori mèdic i la biblioteca va ser reduït el seu tamany i va quedar en la part baixa de l’edifici en un ample espai diàfan. Actualment encara s’utilitza de forma més o menys regular sobretot per a llavar la roba i alguns utensilis de cuina.

L’escurador de la “Canaleta”, també ha sigut fins a temps recents una peça important en la vida social de les dones del segle passat. Actualment, encara s’utilitza per a netejar utensilis de cuina de gran tamany. Aquestes dos construccions s’alimenten de l’aigua provinent de l’anomenada “Sèquia Mare” que naix de l’últim assut del riu Belcaire i que actualment encara està en ús.

Llavador Municipal.

Assut dels Xops


Les fonts al poble, també han tingut la seua importància al llarg de la història sobretot la situada a la plaça del poble. Encara que aquesta font està datada de l’any 1991 anteriorment al mateix lloc hi havia una altra font de construcció més antiga la qual disposava d’un xicotet abeurador per als animals. A l’inici del carrer Major (antiga i única entrada al municipi), també trobem una font datada de l’any 1888 que en el seu moment va ser la de més importància al poble de la que eixien 6 abeuradors escalonats aprofitant el desnivell del carrer i dels que actualment sòls es troba en funcionament un, ja que els altres s’han reconvertit en jardineres. Aquestes fonts s’utilitzaven per omplir els cànters d’aigua per a beure, rentar-se i realitzar les tasques diàries de la casa. Les cisternes i aljubs també s’han utilitzat al llarg del temps sobretot a les casetes de camp.
Les cisternes o aljubs son uns dipòsits subterranis que s’utilitzen per a recollir i guardar l’aigua de pluja o procedent d’un riu o manantial. Als anys 50 quan es van construir les casetes de terme (refugis situats a cada partida del terme), es construïren aljubs que arreplegaven l’aigua del sostre d’aquestes construccions per a la gent que anava de pas per els camins i per als agricultors que tenien les parcel·les de terreny situades a prop d’aquests refugis. Actualment aquestes construccions estan quasi totes pràcticament abandonades i en molts casos, les velles canonades ja no arrepleguen les aigües pluvials i per tant els aljubs estan sense ús, encara que, a les casetes particulars encara són utilitzats per a totes les tasques tant domestiques, com agrícoles i ramaderes.

Un dels múltiples aljubs repartits arreu del terme per a l’abastiment dels animals de tir i llauradors que treballaven al camp.

Interior de l’aljub a la partida del “Coll de la Vella” construït l’any 1880 amb volta de canó.

Cap comentari:

Publica un comentari