El passat divendres, vaig decidir explorar una part més de les nostres muntanyes així que motxilla en mà, berenar, botella d´aigua i mòbil vaig començar a pujar la muntanya del "Barranquet". Per a la meua mala sort, vaig començar a pujar per una senda que poc a poc anava esborrant-se del camí, però, després de tot el que ja havia pujat no em vaig tirar marxa enrere i vaig seguir ascendint amb bastants dificultats fins al més alt de la muntanya. Poc a poc anava començant a allunyar-me el poble que anava quedant arraconat entre les muntanyes al fons del barranc i començaven a divisar-se, les tranquil.les aigües de les platges de tot el litoral de la Plana Baixa. Una vegada arribat al cim, vaig respirar fons i vaig poder sentir la tranquil·litat més absoluta, temps per a pensar i reflexionar sobre moltes coses. En aquell moment del meu cap s´esborraren totes les preocupacions que ja m´havien revolat bastant temps al damunt i vaig notar com em llevava un gran pes de damunt. Potser el què em feia falta era poder respirar, notar i sentir l´aire de la muntanya. Després no amb menys dificultats, vaig baixar a poc a poc mentre el sol anava caient entre les muntanyes que anaven enfosquint-se. Va ser un dia molt tranquil i vaig poder descobrir un poquet més del meu poble i poder admirar tot el paisatge que ens envolta.
Font del Frare
Riu Belcaire al seu pas per el paratge dels Xops.
Riu Belcaire al seu pas per el molí vell.
Com diuen ací al poble i als pobles per on passa aquest meravellós riu: "El riu Belcaire que quan no porta aigua, porta aire". I no s´equivoquen, però, aquesta vegada porta aigua encara que no siga una de les voltes en que arrasa amb tot el que es creua al seu davant. Ací deixe unes precioses imatges del nostre riu, que rega les fèrtils hortes del nostre municipi i dona vida a tantes espécies tant vegetals com animals.
