L´espadanya buida

Aquesta entrada, va especialment dedicada, a la campaneta de l`ermita del Calvari.

Farà quasi dos setmanes, va ser baixada de l’espadanya que presidia, on amb el seu so viu i alegre ens animava a pujar a l’ermita en els freds divendres de "Via Cruxis" o també a acompanyar el Sant Crist de camí al Calvari en el seu recorregut per els estrets carrers del poble.
La campana que fins a dia d´avuí encara no he pogut documentar, s’està sometent a una rigorosa restauració, després de que el vent, la pluja i les inclemències meteorològiques hagen fet que arribara a perillar la campana i les persones que acudeixen a l’ermita.

En un principi, la campana que encara és podia voltejar mitjançant el cigonyal de que disposa, tenia un pobrema de desplaçament de l’eix que sobretot és notava, en la força que s’havia de fer per a posar-la al vol o que moltes voltes la campana, és quedava boca per dalt i és tenia que pujar fins al sostre per a adreçar-la. Desprès de que els tècnics hagen vist la campana, s’ha decidit baixar-la per que la fusta de la vella truja, estava totalment podrida i els ferratges sols i rovellats.
Així suposadament, es reposarà la campana amb un nou cigonyal i una nova truja de fusta a imitació de l’anterior.

Ací deixe imatges de l’espadanya sense la campana, que esperem que molt prompte torne majestuosa a presidir el poble i cuidar de tots els veïns del municipi.