El passat divendres, vaig decidir explorar una part més de les nostres muntanyes així que motxilla en mà, berenar, botella d´aigua i mòbil vaig començar a pujar la muntanya del "Barranquet". Per a la meua mala sort, vaig començar a pujar per una senda que poc a poc anava esborrant-se del camí, però, després de tot el que ja havia pujat no em vaig tirar marxa enrere i vaig seguir ascendint amb bastants dificultats fins al més alt de la muntanya. Poc a poc anava començant a allunyar-me el poble que anava quedant arraconat entre les muntanyes al fons del barranc i començaven a divisar-se, les tranquil.les aigües de les platges de tot el litoral de la Plana Baixa. Una vegada arribat al cim, vaig respirar fons i vaig poder sentir la tranquil·litat més absoluta, temps per a pensar i reflexionar sobre moltes coses. En aquell moment del meu cap s´esborraren totes les preocupacions que ja m´havien revolat bastant temps al damunt i vaig notar com em llevava un gran pes de damunt. Potser el què em feia falta era poder respirar, notar i sentir l´aire de la muntanya. Després no amb menys dificultats, vaig baixar a poc a poc mentre el sol anava caient entre les muntanyes que anaven enfosquint-se. Va ser un dia molt tranquil i vaig poder descobrir un poquet més del meu poble i poder admirar tot el paisatge que ens envolta.